Discurs de Pere Navarro presentant la seva candidatura

Intervenció de Pere Navarro en el Consell Nacional per presentar la candidatura a encapçalar les llistes del PSC al Parlament

— versió no corregida —

Barcelona, 30 de setembre de 2012

Companys i companyes, el desafiament és gran, les dificultats, moltes, i el temps, molt curt. Sí, també per tot això, vull donar el pas avui davant vostre, i davant milions de ciutadans i ciutadanes de Catalunya, per assumir la responsabilitat de la candidatura socialista a la Presidència de la Generalitat.

Hauria volgut que aquest procés s’hagués produït, amb l’expressió dels nostres afiliats i afiliades, simpatitzants i amics i amigues en unes eleccions primàries obertes, tal com havia promès en ser escollit Primer Secretari. En això, com en moltes altres coses, Montserrat, tu i jo estem d’acord.

Però com tantes coses en aquesta legislatura, en aquest temps ple d’enganys, ple de trampes, i ple d’improvisacions, la decisió d’Artur Mas de donar per conclòs el seu Govern, en menys de dos anys després de la seva investidura ens obliga a accelerar els procediments i les decisions.

Doncs bé: aquí estic, davant de vosaltres, disposat a assumir el repte. Aquí estem els socialistes i les socialistes de Catalunya, preparats per a una batalla més, en aquesta hora històrica. Fidels als ideals que han marcat la nostra trajectòria: la llibertat, la justícia, la igualtat i solidaritat, al servei del poble de Catalunya.

Tenim menys de dos mesos, dos mesos per fer arribar als ciutadans i ciutadanes la nostra proposta. Aquest esforç comença ara mateix. Jo us proposo que comencem explicant perquè es celebren eleccions quan la legislatura no havia arribat encara a la meitat.

Comencem denunciant l’engany d’Artur Mas, atrapat en la realitat d’una gestió lamentable: l’economia en situació penosa, l’atur castigant la nostra gent, amb menys drets i menys serveis, amb angoixa i por pel futur al nostre poble.

Incapaç de respondre als desafiaments econòmics i socials dels catalans; esgotat en només dos anys després d’arribar al Palau de la Generalitat; fracassat en la direcció del país; Artur Mas força les coses, per posar irresponsablement els catalans, davant la decisió més important que se’ls podria plantejar: Independència sí o no.

Denunciem la irresponsabilitat de qui, per interès de partit, sotmet al seu poble de manera precipitada, a la més transcendent decisió sobre el seu futur. Impotent davant els desafiaments del seu temps.

Perquè, preguntem: on van quedar els tres grans objectius que Artur Mas va anunciar fa només dos anys, quan va ser investit president?

La terra promesa de la Independència? Respongui abans on va quedar la terra promesa de la reactivació econòmica que va anunciar, Sr. Mas.

La terra promesa de la Independència? Respongui abans on va quedar la promesa de reduir l’atur a la meitat com ens va dir.

La terra promesa de la Independència, Sr Mas? Aquesta destinació no estava en el seu programa electoral, però sí que hi havia aconseguir el Pacte Fiscal.

Com podria el poble de Catalunya seguir el profeta que anuncia un pacífic camí cap a la independència, si no ha estat capaç ni tan sols d’aconseguir una posició única en matèria fiscal entre les forces polítiques del seu país?

I ara se’ns diu que es convoquen les eleccions, perquè Rajoy ha dit no al pacte fiscal. Anem a pams, el mes de juliol el Parlament de Catalunya aprovava una proposta de pacte fiscal. Nosaltres vàrem votar el 80% de la proposta, i no vàrem votar la resta: el concert Econòmic, perquè s’allunyava d’un model federal i es situava fora de la realitat.

Ara tot està molt clar, Artur Mas deia que volia la clau de la caixa. Però, en el fons, només volia la clau per avançar les eleccions.

No serem nosaltres els que aplaudim un president que ha obtingut zero recursos addicionals per a Catalunya.

Pèssim negociador si volia servir el país. En tot cas, hàbil estratega si el que volia era servir els interessos del seu partit.

Companyes i companyes, comencem per aquí: Denunciem al fals profeta que ens anuncia la Terra Promesa per amagar el seu fracàs com a governant. Ho dic amb preocupació, amb molta preocupació, Catalunya està pitjor avui que fa dos anys. Molt pitjor.

Hi ha més persones aturades, 250 persones perden la feina cada dia. Cada dia més de 30 famílies perden casa seva. Hi ha més pobresa i desigualtats, 250.000 catalans i catalanes no tenen cap ingrés. S’han destruït 152.000 empreses des què governa Mas.

Els serveis públics s’han retallat, i tenen menys qualitat, i alguns han deixat de ser gratuïts. Enguany les escoles han començat el curs, amb més alumnes i menys mestres. Les llistes d’espera per intervencions quirúrgiques, han augmentat en un 42% en un sol any.

Gran paradoxa, el desplegament de l’Estatut ha estat pràcticament nul. S’han disparat els incompliments de tota mena, per part del govern del PP, soci preferent de CiU a Catalunya, com CiU ho ha estat del PP a Madrid. Curiosament, ells que s’han posat d’acord en gairebé tot, no han fet res per reduir el malestar creixent, sobre les relacions entre Catalunya i Espanya.

Han fet tot el contrari: sembla com si els interessés més treure profit polític del problema, que trobar solucions. Típic dels nacionalistes, s’alimenten dels enfrontaments, perquè són altres els qui en pateixen les conseqüències.

Els comptes de la Generalitat estan intervinguts per l’Estat en les condicions de dependència política assenyalades per la Llei d’Estabilitat pressupostària del PP votada per CiU.

Ens estem allunyant del model social dels països més avançats d’Europa, amb una política de retallades que colpeix els sectors més desfavorits i amb una política fiscal que només beneficia els rics.

I, per acabar-ho d’adobar, sense que encara s’hagi pogut aclarir el cas Palau, no deixen d’acumular-se més causes, que incriminen Convergència en trames de corrupció, com les adjudicacions de les ITV.

Comencem denunciant davant els catalans, aquest president irresponsable, que ens obliga ara a prendre una decisió històrica, Però no podem limitar-nos a denunciar la seva inoportunitat, hem de defensar la nostra posició amb tota claredat.

Una posició que sempre ha estat clara, i ara encara ho ha de ser més.

El nostre partit s’enorgulleix, d’haver ocupat al llarg de la seva història una posició central en la política de Catalunya. En una esquerra nítida, solidària, i avantguardista. En la defensa dels drets de les persones i davant dels poderosos. I també en una ferma defensa de la identitat del nostre poble, la nostra cultura, les nostres tradicions i la nostra llengua.

Sense que això ens obligui, a renunciar a la històrica relació, que hem tingut amb altres pobles d’Espanya. Però no som independentistes. A les nostres files hi pot haver gent que prefereixi la independència, però la posició del partit no és independentista.

Qui vulgui amb el seu vot que el nostre país comenci un camí impossible cap a la independència, té altres paperetes. No volem ni el xoc de trens de CiU, ni la Guardia Civil del PP.

És fonamental que difonguem aquest missatge. Segur que molta gent d’arreu d’Espanya, amb qui teniu relació ja us ho ha preguntat, ¿Pero que queréis los socialistas catalanes? Doncs els hi podeu deixar clar:

Los socialistas no estamos ni por la independencia de Convergència ni por la Guardia Civil que el PP nos quiere enviar. Los socialistas apostamos por el pacto y el dialogo. Por la unión libre en la diversidad. Por una Catalunya en una España y una Europa federales.

Amb la mateixa força, amb què ens oposem, al nacionalisme separatista i temerari de CDC, ens oposem al nacionalisme separador, agressiu i autoritari del PP.

Qui vulgui que Catalunya es paralitzi, en la seva situació actual, qui cregui que ja n’hi ha prou, amb el nivell d’autogovern actual, qui accepti un finançament, injust per als catalans, qui faci tot això, que posi a l’urna una altra papereta, no la nostra.

El vot del PSC, és d’aquesta majoria de catalans, que no volen el xoc de trens, que se’ns anuncia. El vot del PSC, és el d’aquesta majoria de catalans i catalanes, que rebutja aquesta sobtada histèria d’uns. Com CiU, que proposa una ruptura, fins i tot en la il·legalitat. Però també dels altres. Com el PP que anuncia, que l’evitaran sigui com sigui, fins i tot enviant un General de Brigada.

El vot del PSC, és el dels que desitgen la convivència, en una Espanya i una Europa federals: cooperativa, justa, respectuosa de la nostra identitat, i del nostre autogovern. Començant pels nostres recursos.

Encara que ho repeteixin mil vegades, no ser nacionalista català no implica ser nacionalista espanyol. Això voldrien els nacionalistes espanyols, i els nacionalistes catalans, perquè tant els uns com els altres, creixen amb l’enfrontament.

El vot del PSC, és el de tants catalans i catalanes, que davant del anunciat xoc de trens, prefereixen construir ponts de cooperació, diàleg i convivència. De qui rebutja l’arrogància perillosa, de qui parla molt de Catalunya, però poc dels catalans.

Però també de qui rebutja l’arrogància, de qui, com el PP, parla molt de l’article dos de la Constitució, el que es refereix a la unitat d’Espanya, però no esmenta el títol deu, que es refereix a la seva reforma. El vot del PSC és de qui vol una Catalunya lliure en una Espanya i una Europa federals. Això volem!

El vot del PSC, impulsa el màxim autogovern, vol un pacte fiscal federal, i el definitiu reconeixement del caràcter plurinacional, pluricultural i plurilingüístic de l’Estat. Això volem!

El vot del PSC, vol un sistema de sobiranies compartides a Europa com a millor forma per gestionar les interdependències creixents de l’economia global. Això volem!

El vot del PSC, és el de qui es nega a dividir el país, entre els que van anar a una manifestació, i els que no. No ens abonarem a la bipolarització, entre els que volen la independència i els que volen que res no canviï.

Nosaltres proposem un camí millor. Molt millor. Nosaltres volem avançar sense trencar. Volem avançar units. Serem exigents, però, amb la voluntat d’anar junts, de sumar, no de restar, dividir o trencar. Els federalistes som el contrari de tot això. Perquè la unió fa la força. I necessitarem molta força, per convertir Espanya en un estat federal.

El vot del PSC és, el de la Llibertat, i la Unió Això Volem! I això voldrà dir molta feina, requerirà molta força, requerirà, per començar, que una àmplia majoria de ciutadans i ciutadanes ens donin suport el 25 de novembre.

Som majoria els catalans què volem, que entre tots rentem els plats bruts, però que no volem que ens tirem els plats pel cap, no volem plats trencats, perquè quan els plats es trenquen ja no hi ha solució, no hi ha marxa enrere, i en canvi els costos són enormes.

Seré clar, i us demano que ho siguem totes i tots. Clars, molt clars. El vot del PSC és el de qui vulgui arribar a un acord federal, sobre el qual els ciutadans i les ciutadanes puguin pronunciar-se en referèndum. Sí. És el que ens proposem fer en els propers anys.

Treballar de valent, perquè els catalans i les catalanes puguem, si volem, exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum acordat en el marc de la legalitat.

El vot del PSC, és el de qui no nega la possibilitat d’un referèndum, dins de la legalitat.

Però deixem-ho clar també, companyes i companys, si avui hi hagués un referèndum a Catalunya per la independència, la posició del PSC seria “No”.

Qui vulgui un referèndum a Catalunya, dins de la legalitat, que agafi el 25 de novembre, la papereta del PSC. Però qui vulgui votar Sí a la independència, en aquest futur referèndum, tindrà altres opcions.

Durant la campanya que tenim per davant, serà difícil evitar parlar d’una altra cosa, que no sigui el xoc de trens que se’ns anuncia, si els socialistes no ho evitem. Però hem de poder parlar, d’allò que nosaltres considerem prioritari, en aquest moment, com ho consideràvem prioritari fa dos anys: la situació de la nostra gent.

L’angoixa de les catalanes i els catalans, enmig d’aquesta crisi, que el nostre país travessa.

Els desafiaments de la socialdemocràcia, la regulació dels mercats, posar l’economia al servei de la gent, redistribuir la renda, la riquesa, el saber i el poder, assegurar l’estat del benestar, proporcionar més oportunitats a tothom, ajudar els que més s’espavilen, no deixar tirats els que més ho necessiten i castigar els que ens han portat aquí

No és avui el dia, per desgranar compromisos de campanya. Confio fer-ho aviat si compto amb el vostre suport, però sí cal recordar, les nostres prioritats, que tots i totes compartim: rebutgem frontalment, les retallades en salut i educació.

Som conscients que cal, l’acumulació de grans esforços, que hem de reduir el nostre dèficit, que no podem defugir sacrificis i que hem d’impulsar reformes.

Però hem de fer-ho, preservant l’estat del benestar, assegurant que fan més esforços, els que més tenen, que es castiga als que fan trampes, i als que ens han portat a aquesta situació, i no a l’inrevés.

És impresentable, que CiU hagi abandonat a la seva sort, els sectors més febles, però és que també ho ha fet amb els autònoms, els emprenedors i les empreses en dificultats. Mancats de crèdit, s’ofeguen sense perspectives, mentre augmenten les persones que es queden sense feina

Cal que els sacrificis serveixin per reduir el dèficit, però cal també, que aquests esforços, i les necessàries reformes, contribueixin a la reactivació de l’economia. I per això, cal ajudar també les universitats i els centres de recerca, perquè ens hi juguem el futur.

I cal cercar noves inversions, evitant que empreses estrangeres deixin d’invertir a Catalunya, davant la incertesa. I, si us plau, oblidem-nos una temporada de les inversions fantasmes, per centrar-nos en el turisme de qualitat, els serveis de valor afegit i en l’economia productiva.

Centrem-nos en no perdre el futur dels joves en les cues de les oficines d’ocupació, en cuidar que la nostra gent gran pugui viure dignament i pugui continuar desenvolupant les seves capacitats. En no perdre els drets de les dones, que tants esforços ens ha costat aconseguir a la gent d’esquerra. En no permetre que els Ajuntaments siguin tractats com administracions de tercera, quan són la primera. Centrem-nos en fer de la sostenibilitat el lloc comú per prendre les nostres decisions.

Sóc conscient que això requereix capgirar les prioritats, que fins avui ha tingut els governs de dreta a Catalunya i Espanya. I que això no serà possible, sense canviar, la lògica dominant dels països europeus i de les pròpies institucions de la Unió Europea. Per això també, parlarem d’aquestes qüestions al nostre programa, si tinc el vostre vot, per encapçalar aquest projecte en les properes eleccions.

Artur Mas ha maniobrat de forma interessada, per intentar guanyar les eleccions. A aquestes alçades tothom sap que l’avançament electoral, quan no fa ni dos anys de la seva presa de possessió, només s’explica pels seus interessos personals i partidistes.

Però jo us dic: Avançar les eleccions, no és garantia de guanyar-les. Quan la gent veu trampes, castiga el trampós.

Vull donar-vos dues raons, de les moltes que tinc, per impedir democràticament que Artur Mas torni a ser investit president de la Generalitat. Primera raó. Ja ha anunciat, que no pensa respectar les lleis.

Com podem confiar la més alta responsabilitat de govern, a una persona que diu que no complirà la llei? És que creu que hi està per sobre? Jo no vull per al meu país la incertesa, la inseguretat i la injustícia que s’instauren quan les lleis no es respecten. Jo no vull un president així.

I la segona raó té a veure amb la injustícia. A la Catalunya del president Mas, una persona que té una herència de tres milions d’euros, no paga ni un euro d’impostos, mentre que una família, ha de pagar tres euros cada dia, per la carmanyola del seus fills escolaritzats. No és just. No només m’indigna, sinó que els socialistes ens hem de comprometre per tal que això no passi.

Companys i companyes, us demano la vostra confiança i el vostre suport, el vostre vot en definitiva, per ser escollit avui, candidat del PSC a la Presidència de la Generalitat. Però també vull demanar-te a tu, Montserrat, i a la resta de companys i companyes, que davant els auguris de les enquestes electorals, ens mantinguem forts en el projecte col·lectiu que ens uneix i que sortirà de la voluntat expressada lliurement en aquest Consell Nacional. Jo m’hi comprometo.

Consellers i Conselleres Nacionals, tenim avui una gran responsabilitat, la d’escollir al nostre candidat o candidata per un combat que de ben segur serà el més transcendental que ha viscut mai aquest partit i aquest país. Us demano la vostra confiança per encapçalar la batalla en la que plegats vosaltres, la resta de militants, simpatitzants i amics, haurem de fer arribar els nostres arguments a tothom.

Hem d’explicar les trampes de CiU, el fracàs de la seva gestió, la irresponsabilitat de la seva proposta. Hem d’explicar als catalans i les catalanes, per què els convé una victòria, de la socialdemocràcia catalanista i federalista.

Una victòria del PSC per unir els catalans i no per dividir-los. Per negociar un acord federal amb els pobles d’Espanya, i no per trencar-hi. Per retrobar el camí de la prosperitat i la justícia social, i no el camí de l’austeritat dogmàtica i el trencament social.

Permeteu-me acabar amb uns versos de la pregària de Sant Francesc:

On hi ha discòrdia, portem-hi unió.

On hi ha dubte, portem-hi certesa. On hi ha error, portem-hi la veritat.

On hi ha desesperació, portem-hi esperança.

On hi ha tenebra, portem-hi llum.

 

Moltes gràcies, amigues i amics.

Visca Catalunya!

Anuncis