Entrevista a Pere Navarro, Neus Tomàs i José Rico

Pere Navarro: «És injust obligar a decidir entre patriota i antipatriota»
Neus Tomàs / José Rico
EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, 4.11.12

Pere Navarro (Terrassa, 1959) continua sent un polític afable malgrat que no li falten motius per inquietar-se. Està convençut que el resultat del PSC serà millor del que les enquestes vaticinen i que els socialistes aconseguiran que el seu discurs del seny penetri entre el sector de l’electorat que confessa que encara està indecís.

–Un terç dels votants del PSC diuen que canviaran de vot i un altre terç diu que està indecís. ¿Què li fa més mal: l’ombra del tripartit, les lluites internes, el debat sobre la qüestió nacional o el foc amic del PSOE?

–La gent encara ens responsabilitza dels resultats de la crisi econòmica. Hem de convèncer els ciutadans que jutgin l’acció del Govern de la Generalitat que tenen ara al davant, el de CiU, que ha fracassat en tots els seus objectius.

–El fracàs no deu ser gaire important quan els sondejos auguren que CiU creixerà.

–Una part molt important de l’electorat està indecisa, per això hem d’explicar els tres grans fracassos d’Artur Mas: la reactivació econòmica, les polítiques socials i el pacte fiscal.

–Vostè ha ironitzat de vegades amb el fet que molta gent el considera massa bona persona. ¿No hauria d’haver aixecat més la veu tant al PSC com al PSOE?

–Jo crec que l’autoritat no es guanya cridant més, sinó argumentant més i millor.

–¿Quina viabilitat té la seva aposta pel dret a decidir quan Alfredo Pérez Rubalcaba i Carme Chacón la rebutgen?

–Alfredo Rubalcaba ha dit que està d’acord amb la reforma constitucional i he sentit Carme Chacón defensar una consulta legal i acordada. Ningú ha dit mai que serà fàcil, però el que no veig enlloc són partidaris de la independència a fora de Catalunya.

–No hi ha independentistes a Espanya, però, ¿hi ha federalistes al PSOE?

–Molts. Rubalcaba, per exemple, que vol una reforma federal de la Constitució.

–Però no vol el dret a decidir.

–No barregem els conceptes. El dret a decidir és crear espais democràtics perquè, de manera legal i acordada, la gent pugui decidir sobre moltes coses. Es tracta d’explicar-ho bé i convèncer la gent. Al PSOE hi ha diferents criteris.

–¿Quantes vegades ha pensat aquests últims dies allò de ‘a terra que vénen els meus’?

–De vegades es destaquen el que poden semblar discrepàncies. N’hi ha a tots els partits. Carme Chacón va dir el que vam aprovar en el programa.

–Sí, ¿creu que va dir el mateix?

–Va dir exactament el mateix, una consulta legal i acordada. En tot cas, Mas i Duran diuen coses absolutament contradictòries.

–Però en el cas de CiU sembla que s’imposen les tesis de Mas.

–Els ho hauria de preguntar a ells, però en tot cas diuen coses contradictòries i no només entre ells, perquè Mas ens ha portat a la independència per camins tan diversos… El més sorprenent és que digui que hi ha una inestabilitat política. Però, ¿qui l’ha provocat aquesta inestabilitat? Mas ha aprovat dos pressupostos amb el PP sense problema i estan d’acord en les retallades. I va recolzar la reforma laboral tot i que Rajoy no necessitava els seus vots.

–¿Creu que el PSOE va entendre el missatge de la manifestació del 2010 contra la retallada de l’Estatut?

–El PSOE va propiciar un Estatut que donava més autogovern i un nou finançament a Catalunya. El PP el va recórrer i va recollir firmes en contra. La diferència és molt important. El PSOE està per un canvi constitucional i per un Estat federal.

–Llavors, ¿no atribueix als socialistes cap responsabilitat en la pulsió independentista actual?

–La sentència del Tribunal Constitucional es va interpretar com una ruptura. El tracte fiscal injust i la crisi econòmica han accentuat aquesta percepció negativa, que ha derivat cap a una preferència per l’opció independentista. Però és una solució equivocada que només pot portar més frustració.

–¿Té la sensació que Mas, embolcallat en la seva bandera, i Camacho en la seva, l’han deixat en la intempèrie política?

–La nostra bandera és la gent. No necessitem banderes. En un país normal les banderes serveixen per simbolitzar-lo i tothom les ha de respectar. Però per a un Govern la seva bandera ha de ser la gent, els seus problemes. I aquest Govern el que ha fet és utilitzar la bandera com a cortina de fum, per amagar els problemes i la pitjor gestió de la història de la democràcia a Catalunya.

–Sap que, davant de les males perspectives que els donen els sondejos, ja s’especula amb una escissió del PSC després del 25-N. ¿Ho descarta?

–En cap cas es dóna una circumstància que pugui portar cap aquí. Sempre hi ha hagut veus diverses perquè som un partit divers, la suma de tres partits que es van unificar fa 30 anys i que representen el que és Catalunya: diversa des del punt de vista territorial i des del punt de vista social. El PSC parla, debat els temes i arriba a conclusions. El nostre programa va ser aprovat amb un sol vot en contra i quatre abstencions. Això és el PSC ara i ho serà després de les eleccions.

–Si la discussió arriba al Congrés, ¿pot garantir que el PSC defensarà el dret a decidir encara que el PSOE no hi estigui d’acord?

–El PSC defensarà la celebració d’una consulta legal i acordada. Mas defensa una consulta legal o il·legal, però no ens diu com arribarà a la independència i si votarà sí o no . La gent ha de poder opinar, però els socialistes volem mantenir la relació amb Espanya. Ara bé, hi ha d’haver una pregunta clara i una resposta inequívoca.

–Mas proposa la pregunta ‘¿Desitja que Catalunya sigui un nou Estat de la UE?’. ¿Li sembla clara?

–Aquesta pregunta és una altra trampa de Mas perquè els tractats europeus són molt clars: si Catalunya se separa d’Espanya, hauria de sortir de la UE i demanar el reingrés, després d’un llarg camí. És una opció, però s’ha de dir la veritat a la gent i no pintar una història de color de rosa. S’ha d’explicar que el dia 26, guanyi qui guanyi, ni serem federals, ni serem independents. En tot cas, la pregunta de la consulta ha de ser acordada entre tots.

–¿No és una mica el discurs de la por que tant li retreu al PP?

–No és por, és el que diuen els tractats europeus. CiU enganya a l’assegurar que no hi haurà cap problema. Molta gent el que vol és diàleg, propostes i acords. És injust que Mas i Rajoy els obliguin a decidir. El dret a decidir s’ha usat com una imposició: patriota o antipatriota. És una imposició psicològica molt forta.

–¿Què tensa més la convivència: la independència o el 22% d’atur?

–Les dues coses. Calen vies de diàleg amb Espanya i propostes alternatives. El PSC, per exemple, planteja l’herència universal: amb la recaptació de l’impost de successions, es pot disposar de crèdits de 1.500 euros perquè els joves, a partir dels 18 anys, es paguin estudis i projectes emprenedors o s’emancipin. La imatge és clara: qui té més, aporta més, i ho fa per a un sector molt necessitat.

–Vostè promet que no hi haurà més retallades socials.¿Té sentit prometre-ho quan qui imposa els ajustos són Brussel·les i Berlín?

–No creiem en els ajustos de Merkel. L’austeritat per l’austeritat dóna uns resultats pèssims. En la nostra estructura fiscal es grava massa les classes mitjanes i treballadores i per això proposem que les rendes superiors al milió d’euros tinguin un tipus impositiu del 60%, recuperar l’impost de successions, patrimoni, i crear-ne un de mediambiental. A això s’hi ha de sumar la lluita contra el frau fiscal.

–Als partits se’ls demana cada vegada més transparència. ¿Està disposat a fer públic el seu patrimoni?

–No tinc cap problema per fer-ho, el meu patrimoni està registrat a l’Ajuntament de Terrassa. Però el més important no és saber si un polític té més o menys béns, sinó comparar el que té quan arriba a un càrrec amb el que té quan el deixa. A més, cal ser molt ferm en la lluita contra la corrupció i apartat immediatament els càrrecs imputats.

–La primera patacada li pot arribar quan no fa ni un any que és al capdavant del PSC ¿Se’n penedeix?

–De cap de les maneres. Era conscient que feia aquest pas en un moment molt difícil per al PSC i per al país. Hem començat un procés de reconstrucció del partit i d’un espai d’esquerres.

Advertisements