Moments i decisions excepcionals, Pere Navarro

Moments i decisions excepcionals
PERE NAVARRO
EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, 12.12.12

El resultat de les eleccions al Parlament de Catalunya del passat 25 de novembre ha deixat un escenari polític més complex del que teníem abans de les eleccions. Les dues formacions polítiques amb un major suport electoral tradicionalment, hem resultat les grans perdedores d’aquests comicis.

Davant aquest resultat, és imprescindible que el president Mas faci una profunda anàlisi sobre els motius que el van portar a avançar dos anys les eleccions i les conseqüències que finalment se n’han derivat. I crec que aquesta anàlisi l’ha de fer rectificar profundament sobre l’orientació i el rumb que havia pres en els últims mesos, i l’ha de portar a prendre les decisions polítiques que es derivin d’aquesta rectificació.

En el si del PSC, des de la mateixa nit electoral, hem tingut clar que el decebedor resultat aconseguit ens obliga, també, a aprofundir i accelerar el debat sobre la nostra orientació política futura i posar-nos a treballar d’una vegada per totes en la necessària renovació i reconstrucció del projecte, així com en la reconnexió amb la societat.

Amb tot, estic convençut que els ciutadans que ens van votar esperen de nosaltres, per sobre dels nostres debats interns, que ens posem a treballar per trobar solucions als seus problemes quotidians i que els oferim un horitzó just de sortida de la crisi i de recuperació del nostre Estat del benestar.

Aquestes primeres setmanes després de les eleccions han deixat clar que el president no ha rectificat. És obvi que ha perdut la credibilitat i l’autoritat necessària per fer front als reptes econòmics, socials i nacionals que el país té per davant. Per altra banda, el seu possible pacte amb ERC sembla només una sortida cap endavant per no reconèixer els errors i ser conseqüent amb la situació que ell i només ell ha creat de forma obstinada. Si s’acabés concretant es tractaria d’un pacte en el qual no sembla que CiU pugui aconseguir que ERC, sense responsabilitats directes de govern, doni a l’Executiu l’estabilitat que aquest necessita en l’excepcional situació en què es troba el país. Tampoc sembla que ERC pugui aconseguir que CiU es comprometi amb el ritme i la velocitat que ells voldrien impregnar a la seva cursa particular per la independència de Catalunya.

Davant aquesta situació, les dificultats perquè el PSC pugui formar govern amb CiU continuen sent les mateixes que fa una setmana, tant respecte al distanciament a nivell socioeconòmic i les polítiques per sortir de la crisi com a nivell nacional. CiU defensa la independència i el PSC la formulació d’un nou pacte amb Espanya de caràcter federal que superi l’actual situació que no satisfà a ningú. Però és evident que l’horitzó d’una governabilitat amb gran perill d’inestabilitat i fracàs, que podria propiciar un acord basat en plantejaments excloents i febles a la vegada, preocupa el PSC per les conseqüències que això tindria sobre la ciutadania i el seu benestar.

La situació en què es troba el país necessita decisions i generositat excepcional per part dels partits polítics, a l’hora de facilitar la formació d’un Govern fort per lluitar contra la crisi, moderar l’austeritat que ens imposen, tornar a créixer, crear ocupació, recuperar els nivells d’atenció i qualitat dels nostres serveis públics fonamentals i tirar endavant l’avenç del nostre horitzó nacional, a través d’aquesta imprescindible renovació del pacte amb la resta d’Espanya, que ha de començar pel pacte fiscal.

Per això és necessari que tothom entengui la proposta que fem els socialistes de crear un Govern d’Unitat Nacional, amb totes les formacions polítiques amb representació parlamentària, com una proposta que vol defugir els dilemes tàctics de les formacions polítiques i aconseguir, des de la generositat dels plantejaments transversals, apartar el que ens separa i acordar els objectius sobre els quals podem posar-nos d’acord, que crec que són suficientment evidents en la situació en què ens trobem, formant un Govern on no hi hagi quotes de partit, sinó personalitats de màxim reconeixement i consens en el qual tots ens puguem sentir reflectits, amb el lideratge polític del diputat o diputada de la formació que democràticament ha obtingut major representació a la Cambra catalana.

Penso tirar endavant aquesta proposta, establint és evident que l’horitzó d’una governabilitat amb gran perill d’inestabilitat i fracàs, que podria propiciar un acord basat en plantejaments excloents i febles a la vegada, preocupa el PSC per les conseqüències que això tindria sobre la ciutadania i el seu benestar.

La situació en què es troba el país necessita decisions i generositat excepcional per part dels partits polítics, a l’hora de facilitar la formació d’un Govern fort per lluitar contra la crisi, moderar l’austeritat que ens imposen, tornar a créixer, crear ocupació, recuperar els nivells d’atenció i qualitat dels nostres serveis públics fonamentals i tirar endavant l’avenç del nostre horitzó nacional, a través d’aquesta imprescindible renovació del pacte amb la resta d’Espanya, que ha de començar pel pacte fiscal.

Per això és necessari que tothom entengui la proposta que fem els socialistes de crear un Govern d’Unitat Nacional, amb totes les formacions polítiques amb representació parlamentària, com una proposta que vol defugir els dilemes tàctics de les formacions polítiques i aconseguir, des de la generositat dels plantejaments transversals, apartar el que ens separa i acordar els objectius sobre els quals podem posar-nos d’acord, que crec que són suficientment evidents en la situació en què ens trobem, formant un Govern on no hi hagi quotes de partit, sinó personalitats de màxim reconeixement i consens en el qual tots ens puguem sentir reflectits, amb el lideratge polític del diputat o diputada de la formació que democràticament ha obtingut major representació a la Cambra catalana.

Penso tirar endavant aquesta proposta, establint un diàleg sincer i transparent amb la resta de partits, amb sindicats i empresaris i amb membres de la societat civil, amb el convenciment que és això el que toca fer ara i avui, més enllà de les nostres diferències legítimes amb la resta de formacions polítiques i molt concretament amb la que lidera la formació del Govern català.

Advertisements