Nova etapa, José Montilla

Nova etapa

JOSÉ MONTILLA
EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, 31.12.12

Han passat uns quants dies des de l’inici d’una incerta legislatura, amb el president Artur Mas investit gràcies al suport d’ERC. Desgraciadament, malgrat que la complexitat de la situació aconsellaria el contrari, no sembla que abundin les anàlisis rigoroses per a una bona orientació de la governança a Catalunya i a Espanya. A Catalunya, perquè els guanyadors de les eleccions, el front independentista format per CiU i ERC, no són prou conscients de la dificultat de la seva agenda. Dels problemes derivats de la gestió de la crisi econòmica, financera i social que hauran d’afrontar sense que els objectius de les dues forces siguin compartits malgrat el pacte, cosa que generarà una elevada inestabilitat i una debilitat en les eventuals negociacions amb el Govern central. Tampoc són conscients dels problemes que suposarà implementar la seva proposta de referèndum. L’aparició de nous estats a la UE només és possible pactant. En aquest cas, amb Madrid i amb Brussel·les. Pensar que la majoria parlamentària i social espanyola avui facilitarà aquest procés és equivocar-se.

Una part important d’aquesta majoria ha fet una lectura dels resultats de les eleccions catalanes equivocada. Creu que ha guanyat la batalla, que el nacionalisme ha estat vençut, i Mas, derrotat. El Govern està tranquil perquè creu que té els instruments jurídics per impedir la consulta. Posaran tota la seva energia a enfortir aquests instruments. ¿Quina energia posaran al servei d’un esforç de diàleg i negociació tan necessari com urgent?

No s’han adonat que si bé és cert que a CiU i a Mas les coses no els han anat bé, han guanyat les eleccions. No han aconseguit els objectius que ells mateixos havien establert, d’aquí ve el seu fracàs. Però el més important és que, a diferència de fa dos anys, Catalunya té un Parlament amb majoria de formacions que tenen la consulta i la independència en el seu programa. Aquesta majoria intentarà ser conseqüent amb els seus compromisos electorals. Ho farà exacerbant els motius de queixa i protesta –que n’hi ha– per intentar convèncer la ciutadania que no hi ha cap altra sortida que la independència. El seu propòsit inconfés és buscar noves causes de confrontació que permetin augmentar el sentiment d’animadversió envers Espanya, convertida en l’origen de tots els mals. No faltaran Werts per donar-los arguments. A la construcció d’aquest front sobiranista es correspon, en bona entesa tàctica, un front nacionalista espanyol que s’alimenta de la mateixa tensió i busca rèdits favorables. Així creu que pot eliminar del debat els problemes de l’agenda econòmica. I espera que la seva agenda recentralitzadora i la seva concepció unitària d’Espanya quedin legitimades mitjançant la confrontació territorial. Els uns i els altres coincideixen en la seva intenció de deixar en terra de ningú el catalanisme federalista representat bàsicament pel PSC.

Aquesta situació ens portarà al bloqueig, a un enquistament dels problemes, a un risc creixent de fractura social i entre bons patriotes i mals patriotes. La tensió política i institucional, unida a la falta de solució dels problemes socials i econòmics, incrementarà la desafecció i el descrèdit de la política. El camí no és ni la secessió unilateral, ni el retrocés o manteniment de l’statu quo. El camí, l’únic possible i realista, és el del diàleg i la negociació per canviar les coses. Són les propostes que es puguin fer des de Catalunya, que puguin trobar suports a Espanya i forçar un debat que ens porti a una reforma constitucional que, a part de solucionar altres problemes més generals, resolgui el de l’encaix de Catalunya a Espanya. Ara hi ha més condicions perquè la proposta de reforma federal de la Constitució s’obri camí que fa uns mesos. Els problemes de funcionament de l’Estat de les autonomies han aflorat amb tota la contundència. Hi ha una àmplia coincidència que un balanç positiu de la Constitució no està renyit amb el fet de considerar-ne necessària l’actualització. I comencen a aparèixer més federalistes a la resta d’Espanya. Vegem-ho amb interès, no amb desdeny i crítica xarona. Ens calen més aliats.

El socialisme espanyol, si vol ser alternativa de Govern, haurà de clarificar el seu problema de lideratge i de projecte. Cosa que requereix una proposta sòlida, capaç d’explicitar una aposta per a la superació de la crisi diferent de la imposada per la dreta, però capaç d’oferir una solució a l’articulació territorial de l’Espanya d’avui. Sóc conscient dels obstacles que dificulten l’avanç cap a una solució federal. L’hegemonia política, social i cultural del PP no hi ajuda. Però això no ha de tancar les portes a la possibilitat de canvi constitucional. Ni la posició del PP és monolítica, ni els temps que vénen seran tot facilitats per a ells. Som davant d’una nova etapa. 

Expresident de la Generalitat.

Advertisements