Ara sí?, article de Miquel Roca a La Vanguardia, 26.03.13

Ara sí?

MIQUEL ROCA JUNYENT
LA VANGUARDIA, 26.03.13

Ara sí; fa uns mesos, impossible. Ara es pot parlar de dialogar, de pactar, d’arribar a acords i, fins i tot, de governar en coalició. Fa uns mesos –molt pocs– això era absolutament impossible. No només no es defensava sinó que fins i tot es condemnava. El que estava de moda era la tossuda voluntat d’ignorar el altres; cadascú entotsolat en el seu propi i exclusiu projecte. Sols s’hi estava més bé, es deia, i semblava que s’ho creien.

Ara, no. Ara es constata que la soledat no és bona. Que fins i tot per discrepar val la pena dialogar. Que sumar esforços i voluntats ajuda a afrontar les situacions difícils. Que les diferències, s’arriba a dir, no són tan importants. De sobte, com una tramuntanada desfermada, una alenada d’aire fresc ho escampa tot i reclama de tothom més capacitat d’entesa. Finalment, es reconeix que som en una situació d’emergència, que convé tractar-la amb la força d’un ampli acord polític i social.

Què ha passat que justifiqui aquest canvi? De fet, tot està igual o pitjor que fa uns mesos. Per què ara sí i fa uns mesos ni parlar-ne? Potser seria necessari que els protagonistes del canvi d’actitud reflexionessin sobre els costos que pot haver ocasionat la seva tossuderia. I, després de reflexionar-hi, es posessin a recuperar amb rapidesa el temps perdut.

La situació, nacionalment i socialment, és molt complicada. No calia esperar tant per descobrir-ho. Això ho sabia tothom; aquí i allà. Però semblava que tothom trobés satisfacció en la constatació d’una confrontació sense sortida. Ara, la confrontació continua sent-hi i la sortida es veu complicada, però se’n vol parlar. I això ja és molt! La gent, en tot cas, ho entén més. Potser no té confiança en el resultat de tot plegat; però valora amb interès que els protagonistes vulguin parlar. Perquè això vol dir que parlaran d’ells, de la gent, dels seus problemes, de les seves mancances, de com infondre més esperança, en el futur.

Si hi ha una escletxa, s’ha d’aprofitar. Més unitat, Catalunya endins, per ser més forts. Més diàleg, Catalunya enfora, perquè aquesta ha estat sempre la nostra força. Ara sí?

Advertisements