Resum dels acords del Consell Territorial del PSOE celebrat a Granada

El Consell Territorial del PSOE celebrat a Granada el 6 de juliol de 2013 ha aprovat per unanimitat la Declaració “Un nuevo pacto territorial: la España de todos” i el document “Hacia una estructura federal del Estado“. A continuació hi trobareu un petit resum d’aquest darrer document, encapçalat per una cita que en resumeix perfectament el sentit.

«Creiem que en el federalisme s’ubiquen les millors solucions per reconèixer, respectar i integrar les diverses aspiracions nacionals que conviuen a Espanya»

Els elements més rellevants de la reforma constitucional que es proposa i la seva aplicació a Catalunya són:

1.- Incorporar a la Constitució el mapa autonòmic. La referència expressa a cada Comunitat serviria perquè aquestes quedessin identificades amb la denominació triada per cadascuna d’elles en els seus Estatuts L’Estatut defineix a Catalunya com a nacionalitat i en el seu preàmbul recull que el Parlament l’ha definit com a nació d’una manera àmpliament majoritària. La nostra aspiració és ser reconeguts com a nació
2.- Determinar i reconèixer els fets diferencials Reconeixement constitucional de la singularitat de Catalunya i dels seus drets històrics (art. 5 EAC)
 
3.- Una nova i clarificadora distribució de competències amb més garanties per a l’autogovern Les competències de la Generalitat quedaran blindades
 
4.- Substituir el Senat per una Cambra de representació territorial Catalunya estarà representada com a tal en el poder legislatiu de l’Estat
 
5.- Un nou model de finançament de les Comunitats Autònomes La Constitució recollirà el principi d’ordinalitat
   
6.- Perfeccionar algunes de les deficiències en l’aplicació pràctica del Concert basc i el Conveni navarrès Es reduirà la diferència de rendiments dels règims forals amb respecte del règim comú de finançament de les CCAA
   
7.- Assegurar la igualtat dels espanyols en les prestacions bàsiques de l’Estat del Benestar La Constitució garantirà els drets socials que hem assolit en els últims anys

 
 
8.- Constitucionalitzar el principi de participació de les Comunitats Autònomes en la governació de l’Estat, i incorporar principis i instruments federals de lleialtat i col·laboració L’aplicació de tècniques federals assegurarà la lleialtat i la cooperació entre els governs autonòmics i entre ells i el govern de l’Estat
   
9.- Una nova organització territorial de la Justícia El poder judicial es descentralitzarà d’acord amb pautes federals
   
10.- Fomentar la participació de les Comunitats Autònomes en els afers europeus Catalunya podrà defensar millor els seus interessos en la Unió Europea

CAP A UNA ESTRUCTURA FEDERAL DE L’ESTAT

Fragments del document

Sobre la diagnosi:

«Potser el problema més greu sorgit en aquests últims mesos, en el desenvolupament del nostre model autonòmic, sigui la ruptura del nacionalisme català amb el marc estatutari i constitucional i la seva aposta per la independència de Catalunya. Aquesta opció estratègica del nacionalisme català ha de ser atribuïda als qui l’han pres. Però el nostre diagnòstic sobre els sentiments i opinions de la ciutadania catalana, no ha d’oblidar que han influït en ells la insatisfacció dels models de finançament, la decepció sobre el desenllaç de la reforma estatutària i les dificultats del model autonòmic actual per integrar les seves singularitats culturals, simbòliques o nacionals»

Sobre el reconeixement del caràcter plural d’Espanya:

«Creiem que en el federalisme s’ubiquen les millors solucions per reconèixer, respectar i integrar les diverses aspiracions nacionals que conviuen a Espanya»

Sobre el federalisme:

«Els que sempre hem defensat la Constitució i l’Estat autonòmic plantegem actualitzar-lo i perfeccionar-lo en una perspectiva federal, perquè el federalisme ha de ser el model definitiu de la nostra organització territorial»

Sobre el reconeixement de la singularitat de Catalunya i els seus drets històrics:

«L’existència de llengües pròpies en certs territoris i el seu reconeixement com a llengües oficials en l’Article 3.2 de la Constitució. Jurídicament això ha tingut conseqüència en la configuració de l’ús de la llengua pròpia com un dret i la seva repercussió, tant en la política educativa i cultural, com en l’organització i funcionament de l’Administració. La importància cultural i política d’aquesta singularitat aconsella reforçar el poder autonòmic d’aquestes comunitats en les polítiques d’ordenació, defensa i promoció de la seva llengua pròpia, així com l’assumpció plena per part de les institucions de l’Estat d’aquest tret institucional i d’aquest signe de riquesa cultural i social del nostre país. També cal contemplar la col·laboració i la cooperació cultural entre comunitats que comparteixin el mateix patrimoni lingüístic»

«A aquests fets diferencials recollits en la Constitució caldria afegir-ne d’altres que, bé la pràctica política d’aquests anys, bé els propis Estatuts d’Autonomia, han anat establint. (…) Entre els fets diferencials i competencials recollits pels propis Estatuts, sobresurten els drets històrics que l’Estatut de Catalunya recull en el seu Article 5»

[Art. 5 de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya: L’autogovern de Catalunya es fonamenta també en els drets històrics del poble català, en les seves institucions seculars i en la tradició jurídica catalana, que aquest Estatut incorpora i actualitza a l’empara de l’article 2, la disposició transitòria segona i altres preceptes de la Constitució, dels quals deriva el reconeixement d’una posició singular de la Generalitat en relació amb el dret civil, la llengua, la cultura, la projecció d’aquestes en l’àmbit educatiu, i el sistema institucional en què s’organitza la Generalitat].

«En aquest mateix títol es podrien incloure d’altres competències derivades de les singularitats pròpies de les nacionalitats històriques»

Sobre el finançament

«Pel que fa al model de finançament, seria aconsellable prendre com a referència el federalisme alemany, atès que l’evolució del model LOFCA ha portat a un sistema que gravita en bona mesura sobre uns impostos comuns la recaptació dels quals es reparteix entre ambdós nivells de govern. També pren la seva referència en la jurisprudència constitucional alemanya la precisió ratificada pel Tribunal Constitucional, “que la contribució interterritorial no situï en pitjor condició els que contribueixen respecte dels que se’n beneficien” (Fonament Jurídic sobre l’ordinalitat contingut a la Sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya)»

«En el seu cas i d’acord amb les precisions estatutàries, es crearan els Consorcis Tributaris corresponents, per a la millor coordinació de la recaptació fiscal»

Anuncis