Entrevista a Alain Minc, Carles Capdevila, diari Ara, 14.07.13

Alain Minc: “França no perjudicarà Espanya per ajudar Catalunya a ser independent”

Entrevista a l’assagista que va ser assessor personal de Sarkozy i que ara és membre dels consells d’administració de Prisa, CaixaBanc i Yves Saint Laurent, i president de la Sanef, una societat que gestiona autopistes franceses

CARLES CAPDEVILA
ARA, 14/07/2013 00:00

___ Diuen que vostè és un dels homes més influents del món.

___ No, no; diuen que tinc influència. A vegades tenen raó i d’altres no, perquè tinc diverses vides. Tinc una vida de negocis, de banquer a l’antiga; tinc una vida d’escriptor pels meus llibres, i tinc una vida pel meu lloc en el debat públic i de vegades per un vincle amb l’univers de la política, com era el cas de la meva proximitat amb Nicolas Sarkozy quan era president. Així que quan sumes les vides, la gent diu que tinc influència, però jo no en sé res, d’això.

___ Però vostè és assessor de moltes grans empreses, de persones importants, que governen el món.

___ Sí, és veritat que aconsello molts clients que tenen molta importància.

___ ¿És una gran responsabilitat ser-ne assessor o és la responsabilitat dels altres decidir si li fan cas?

___ Les dues coses. Sempre hi ha el risc que algú t’escolti quan tens una mala idea. És una responsabilitat, tot i que la decisió final és la del client.

___ I normalment l’escolten?

___ Sempre els dic el que penso, però això no els obliga a pensar necessàriament com jo. M’escolten, tot i que potser no sempre. Però a França s’han fet moltes operacions que jo havia proposat. Fa vint-i-dos anys que faig aquesta feina, i si no m’escoltessin no la faria.

___ N’hi deu haver que li fan més cas que d’altres.

___ És una dialèctica. Si no t’escolten mai, molesta, i si t’escolten sempre, també, perquè un assessor no ha de ser un guru. Si et fan cas un cop de cada dos està bé.

___ És la mitjana?

___ De vegades és superior.

___ Quina és la paraula que utilitzaria per descriure’s? Economista, sociòleg, assessor?

___ Per definir-me calen diverses paraules. Per a la meva vida de negocis utilitzaria banquer a l’antiga . Pel que fa a la meva altra vida, em defineix una paraula francesa, publiciste , no sé si es pot traduir. Un publiciste és algú que escriu per participar en el debat públic.

___ Quina de les vides li agrada més?

___ Totes. Sóc incapaç de tenir-ne només una.

___ Podem parlar de Sarkozy? Ha dit que ha estat el seu “visitant del vespre”.

___ És un amic des de fa vint-i-set anys i en la meva opinió ho serà encara com a mínim vint-i-set més.

___ Sap per què va perdre les eleccions?

___ No podia guanyar. És un miracle que hagi tingut el 48% de vots. Tots els governs han estat escombrats a Europa. D’alguna manera, la senyora Merkel també serà escombrada, perquè haurà de canviar de coalició per sobreviure.

___ La crisi s’ho emporta tot?

___ És la crisi i és la vida política. Per la mateixa raó, també li pot passar a François Hollande.

___ Sarkozy es tornarà a presentar?

___ En primer lloc, no ho sé. En segon lloc, si ho sabés, tampoc l’hi diria.

___ Hi ha molts secrets en la seva feina?

___ Sí. Parlo molt però hi ha moltes coses que no dic.

___ Vostè va dir que durant cinc anys ens preguntarem cada dia si Sarkozy tornarà.

___ Miri, ell no ha fet cap declaració en un any i a part d’Hollande és la persona més esmentada en tots els diaris. No ho podem saber. Depèn del context.

___ Quina es la seva opinió d’Hollande?

___ Hollande actua com ho faria un primer ministre socialdemòcrata d’un govern de coalició d’una república escandinava. És a dir, que no ha entès que és rei de França. És un home políticament talentós però es passa el temps fent equilibris polítics subtils, quan les institucions franceses converteixen el president en rei. Hi ha dies que em pregunto si ha llegit la Constitució de la Cinquena República.

___ Quin és el rol dels rics?

___ El capitalisme és molt senzill: fabrica l’eficiència i la desigualtat. Quan funciona a plena velocitat, crea molta eficiència i molta desigualtat. Quan la riquesa és la recompensa pel rol d’empresari, és fonamentalment positiva. Quan la riquesa és només el patrimoni d’una acumulació, no té la mateixa funció positiva i ha de pagar impostos com tothom. O més que tothom.

___ Els impostos d’Hollande?

___ Hollande ha anat massa lluny pel que fa als empresaris. Ara està fent marxa enrere. Al començament, va fer una política business-unfriendly , com diuen els anglesos. Després va començar a canviar, però els primers mesos van ser molt maldestres. Cal entendre que en economia hi ha tres factors de producció: el capital, el treball i la confiança. La confiança és igual d’important que el capital i el treball; Hollande va trencar la confiança quan va arribar i trigarà molt temps a recuperar-la.

___ Vostè era d’esquerres.

___ Era liberal d’esquerres. Liberal d’esquerres vol dir que m’he reconegut en dos homes polítics que no són francesos, Tony Blair i Felipe González. Sóc d’esquerres? La resposta és que sóc felipista.

___ ¿D’aquí deu anys seguirem parlant de dretes i d’esquerres?

___ Això no desapareixerà, perquè existeixen les memòries històriques, les tradicions, les cultures, les solidaritats. És veritat que la dreta i l’esquerra s’han acostat, però una situació objectiva no esborra segles de tradicions, i això els catalans ho poden entendre millor que ningú.

___ Per a mi va ser una sorpresa que França es trenqués amb el matrimoni gai. Què en pensa?

___ Tots els països s’enfronten sobre alguna cosa. Els francesos xoquen en el matrimoni gai i els catalans en la independència.

___ D’això de Catalunya ara en parlarem. Però és un debat molt crispat, el dels matrimonis gais.

___ A França els debats ideològics són sempre bastant tensos. Però ja s’ha acabat, el matrimoni gai acabarà com a Espanya, uns milers de matrimonis i molt poques adopcions.

___ Té relació amb el diari El País .

___ He escrit per a El País . Sóc administrador i membre de la comissió executiva de Prisa.

___ Sobreviurà, el periodisme?

___ El periodisme, sí. És obvi. El diari escrit continuarà patint, però el diari digital creixerà. La necessitat d’informació és cada vegada més gran, i també ho és la necessitat de tenir una certificació de qualitat. No hi ha millor segell de qualitat que els grans diaris. Per tant, els grans diaris no desapareixeran, com tampoc ho farà l’ofici de periodista. Però la manera de difondre la informació està canviant radicalment.

___ Pagarem per la informació?

___ La gent pagarà per la informació de qualitat. El món d’internet és un món immens on cal una certificació de qualitat. I això es paga.

___ Què en pensa de Snowden? L’ha sorprès?

___ No, tothom espia. Els Estats Units són més poderosos i espien més que els altres. Això ho sabem. Però el que m’ha sorprès ha estat la reacció poc intel·ligent de l’administració Obama, que en el fons ha reaccionat com ho hauria fet George W. Bush. Ho trobo trist. Pel que fa a Snowden, penso que ha fet un gran servei a la democràcia mundial. Perquè no és un problema només d’espionatge, no és només la NSA [l’Agència de Seguretat Nacional dels EUA], el problema de veritat és la immensa acumulació de dades en mans d’algunes empreses. I és un problema de llibertat individual.

___ Es refereix a Google?

___ Els 28 estats de la Unió Europea haurien de plantejar-se el problema Google. Google és un problema en molts sentits: monopoli econòmic, evasió d’impostos, entrebancs a la llibertat d’informar -miri la manera en què Google està frenant els diaris alemanys- i amenaça a la llibertat individual per l’acumulació de dades. Mai en la història econòmica una empresa ha adoptat una posició de poder tan forta. Els estats s’hi han d’oposar. Per què els europeus més que els americans? Doncs perquè hi ha una espècie de complicitat entre el govern dels Estats Units i Google. Penso que els europeus s’haurien de mobilitzar. Són quatre problemes: el monopoli, els impostos, la llibertat d’informar i la llibertat de l’individu.

___ ¿El problema dels impostos fa necessari un govern global?

___ Anem cap a normes mundials. En aquest afer estem fent grans passos. Especialment perquè els anglesos, que eren els més tolerants, s’han convertit en els més militants en la lluita contra l’evasió fiscal.

___ En un article a El País , al novembre, deia que Espanya no ha reaccionat al problema català, que Espanya és massa orgullosa.

___ S’enfronten dos orgulls. L’orgull castellà i l’orgull català. Si els dos trens es troben serà una catàstrofe.

___ També defensa el rei.

___ Sí. Penso que Espanya està sortint de la dificultat econòmica. Només ha de mirar l’esforç increïble que els espanyols acaben de fer abaixant els costos de producció un 20%, això es nota en el fet que les exportacions augmenten. Espanya s’està convertint en un país competitiu. I malgrat això hi ha una percepció de fragilitat en les institucions, i és una de les raons per les quals penso que Espanya no es pot permetre qüestionar la institució monàrquica, que ha fet un gran servei al país. El servei que Joan Carles ha fet a Espanya segueix sent enorme. Espanya hauria de ser una monarquia federal.

___ Va publicar un article molt polèmic contra el procés de Catalunya a La Vanguardia titulat Un error fatal.

___ No era polèmic, sinó un article assenyat.

___ Molta gent el va considerar agressiu.

___ No era agressiu, m’encanta Catalunya, m’encanta Barcelona. Però la idea d’un suïcidi col·lectiu m’espanta.

___ ¿El procés cap a la independència el considera un suïcidi col·lectiu?

___ Sí. Error fatal o suïcidi col·lectiu, com diem en francès, insisteixo i ho signo.

___ A l’article donava cinc motius en contra de la independència. El primer és que no creu en una Europa federal.

___ No hi ha ningú més federal que jo. Però per existir dins d’una Europa federal cal tenir una certa mida. Espanya seria un actor important dins d’una Europa federal, Catalunya en seria un petit segell. A més, no l’acceptarien. No és acceptable que un estat membre de la Unió Europea es desmantelli contra la seva voluntat. No pot ser. Els catalans somien. Han d’entendre que si Catalunya s’independitzés i Espanya s’oposés a la seva entrada a la Unió Europea, no hi entraria. Si Catalunya s’emancipa no veig Madrid dient: “Presento la candidatura de Catalunya a Brussel·les”.

___ ¿Rajoy podria fer com Cameron i autoritzar un referèndum?

___ Estem parlant d’una situació ben diferent, vostè ho sap perfectament. No veig els europeus ajudant al desmantellament d’un gran estat.

___ Ha dit que França no ajudarà Catalunya.

___ No. França estima Catalunya. Penso que Espanya hauria de ser un estat federal. Però França no debilitarà Espanya per ajudar Catalunya a ser independent.

___ ¿Pensa que l’economia seria pitjor per a Catalunya si fos un estat propi?

___ Evidentment.

___ En plena era de mercats globals?

___ Els mercats són mundials, però ¿vostè pensa que es pot conquerir el món des de Barcelona si no s’és a Espanya i, especialment, si no s’és a la Unió Europea? És la provincialització garantida. ¿Pensa que les grans empreses aniran a un país que tindrà tantes dificultats? Això és somniar! És no conèixer com funciona l’economia!

___ Ha dit que és infantil culpar Madrid de tot.

___ Hi ha hagut molts errors per part de les dues bandes. El govern de Madrid ha estat massa dur i el govern català no s’ha adonat que s’estava ficant en un tobogan. La resposta intel·ligent seria reescriure la Constitució espanyola. Espanya no té els mitjans per continuar tenint disset autonomies. Espanya hauria de ser una monarquia federal al voltant de quatre o cinc grans entitats membres.

___ Però si a Catalunya hi ha una gran majoria de ciutadans que volen un referèndum, ¿no pensa que serà possible?

___ No ho veig, excepte anant en contra de la Constitució. Que jo sàpiga, el referèndum ha de ser autoritzat per les Corts. Espanya té una Constitució, no som a Tunísia. Catalunya podria tenir la independència si fes dos referèndums. En un caldria preguntar als catalans: “Voleu sortir?” I en l’altre s’hauria de preguntar a tots els altres espanyols: “Voleu que surtin els catalans?” Això és una democràcia. Però no podem obviar que la Constitució existeix.

___ Les Constitucions poden canviar.

___ Els catalans poden desitjar ser més autònoms, això ho entenc molt bé. Però arriscar-se en el món tal com està… A escala mundial, què són els estats europeus?: són segells. França, Itàlia, Espanya no són res a escala mundial. Només existeix una entitat europea sobre el suport d’estats membres sòlids. El dia que els espanyols deixin que Espanya es destrueixi, hi haurà un problema de federalisme a Itàlia. El resultat seran països en procés d’esmicolar-se. I Europa no es pot debilitar així, no és possible. Els catalans éreu la part més dinàmica de la Península; si us independitzeu, esdevindreu un petit estat abandonat pel món.

___ Per què diu que ho érem? Ja no ho som?

___ Actualment, els inversors internacionals dubten abans d’invertir a Catalunya, justament per culpa de l’irredemptisme català. Imagini’s que vostè és un inversor nord-americà o canadenc que vol invertir a Europa i pot escollir entre Catalunya, Baviera, Holanda. Amb l’embolic actual, escolliria Catalunya? El que no entenen els catalans és que estan jugant amb coses molt greus.

___ Té una explicació de per què tot això passa ara?

___ Perquè, enfrontats a la crisi econòmica, a tot arreu hi ha una reacció defensiva, de crispació. A Catalunya es manifesta amb el nacionalisme. En altres països es manifesta amb populisme. Vull dir que si Espanya estigués creixent un 5% a l’any i Catalunya un 7%, aquest assumpte no existiria. La tendència nacionalista seria el que ha sigut tradicionalment aquests últims trenta anys.

___ Esta dient que això és un somni?

___ Un malson. Si es confirmés el que [els catalans] creieu, el vostre somni seria el vostre malson.

___ ¿Ha rebut opinions directes sobre l’article que ha escrit per a La Vanguardia ?

___ No vull comprometre els meus amics catalans, però molts d’ells pensen com jo. Em sembla que vostè i jo no freqüentem els mateixos catalans.

___ Li presentaré nous amics, si vol.

___ M’agradarà, però ja l’aviso que si són independentistes ens discutirem.

___ Vostè és al consell d’administració de La Caixa.

___ Només sóc un dels administradors de La Caixa. Però opino individualment. Una empresa no hauria d’expressar una opinió política. Cap empresa. Els dirigents d’empresa poden tenir una opinió com a ciutadans, però una empresa en si no ha de tenir una opinió política.

___ Vostè busca la polèmica?

___ No, dic el que penso. Si crea polèmica no importa. Ara fa trenta-cinc anys que sóc a la pista de circ.

___ Però li agrada?

___ No em molesta. La polèmica és un senyal de vida.

___ Avui no és un bon dia per a vostè, l’han condemnat per plagi en un llibre.

___ Hi ha un problema amb un dels últims llibres que he publicat. Em retreuen no haver citat prou un llibre que sí que he citat. Tot això són els perills d’una vida literària, no és res greu.

___ Quantes hores treballa al dia?

___ Es pot dir que treballo sempre i mai.

___ D’aquí deu anys on serà? Treballarà encara?

___ Si encara estic viu i no tinc Alzheimer, evidentment encara estaré treballant. Però puc estar mort, o malalt.

—————————-

EL PERFIL
Alain Minc (París, 1949) ha convertit la seva activitat personal com a assessor en tota una empresa d’èxit, molt cotitzada. Les seves hores es paguen molt i molt cares, i ens en concedeix una de sencera al seu despatx, just el dia que una condemna per plagi és notícia als diaris francesos, sense que això sembli immutar-lo. Aquest assagista prolífic, que va ser l’assessor personal de Sarkozy, avui és membre dels consells d’administració de Prisa, CaixaBanc i Yves Saint Laurent, i president de la Sanef, una societat que gestiona autopistes franceses. Acostumat a la distància curta amb personatges rellevants de la política o l’economia, se sent còmode defensant postures fortes, i l’etiqueta de polemista més aviat l’afalaga.

Anuncis