Per fi el PSC s’aclareix, Joaquim Coll, El Periódico de Catalunya, 19.11.13

Per fi el PSC s’aclareix

JOAQUIM COLL
EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, 19.11.13

Contra el fúnebre pronòstic que van llançar no pocs mitjans de comunicació, el PSC no va sortir dividit sinó aclarit i, fins a cert punt, enfortit internament del seu Consell Nacional de diumenge. En alguns casos, l’anunci que hi hauria una escissió responia, més que a una anàlisi freda, a un desig ocult. No oblidem que si alguna profecia s’ha cultivat amb força en els últims temps a Catalunya és que el PSC no aconseguirà sobreviure a l’actual tensió i al xoc entre les seves dues suposades ànimes antagòniques, la catalanista i l’espanyolista. El naufragi socialista és un desig compartit, per raons estratègiques i electorals, pel sobiranisme i el nacionalisme espanyol. Compta fins i tot amb una versió bastant elaborada en una part de la nostra esquerra més aviciada, per exemple en les reiterades diatribes del filòsof Josep Ramoneda, que ha decidit condemnar el PSC al foc etern de la història pels seus múltiples pecats, els propis i intransferibles, però de passada també per tots els de la socialdemocràcia catalana, espanyola i europea junts.

No existeix cap conspiració, però sí una conjunció d’interessos per destruir el PSC. El que ha passat aquests dies, o aquella convulsa tarda del 23 de gener en què es va aprovar al Parlament la declaració sobiranista, em sembla que avala aquesta hipòtesi. Observeu si no amb atenció fins al 4 de desembre, quan es votarà la qüestió de l’article 150.2, l’enorme pressió mediàtica que rebran els diputats díscols del PSC perquè trenquin una altra vegada la disciplina de vot. No vull dir amb això que el PSC no hagi comès abans grans errors. La culpa de l’orfandat electoral en què es troba és principalment seva, responsabilitat que recau en els seus dirigents, principalment els de l’última dècada, i que inclou també molts d’aquests exconsellers que s’han tornat molt crítics amb el seu partit però sense gaire capacitat autocrítica.

Els socialistes es van equivocar fa un any quan van assumir de manera poc reflexiva el confús dret a decidir. No es pot obviar tan alegrement que no es tracta d’un dret sinó tan sols d’una reivindicació, tan legítima com vulguem però que no existeix en cap constitució democràtica del món. Ni és tampoc un principi federal. Malgrat això, el sobiranisme ha fet creure als catalans coses que no són, pretén inventar-se legalitats que no existeixen, juga amb eufemismes o termes que no signifiquen res, i fins i tot promet donar a llum un nou Estat sense cap cost. El PSC ha contribuït sense voler a alimentar aquesta frivolitat. El més curiós és que ho ha fet sense treure cap profit electoral, ben al contrari, ni tan sols ho pretenia. Senzillament, per pura debilitat enfront del discurs hegemònic.

El que ha passat aquest diumenge té bastant de rectificació d’aquella trajectòria erràtica. És mèrit de Pere Navarro que el PSC recuperi l’autonomia del seu projecte polític. Fixem-nos com d’una qüestió tàctica, gairebé de tècnica jurídica, s’ha passat a un debat de fons sobre la viabilitat de la consulta. Els partits del bloc sobiranista impulsen la via de l’article 150.2 de la Constitució, que preveu una delegació de competències entre governs. Tots saben que és un fals camí, ja rebutjat altres vegades pel Congrés. L’esmentat article tan sols fa referència a assumptes que siguin susceptibles de transferència o delegació, com ho va ser en el seu dia la competència de trànsit. No sembla que la integritat de l’Estat sigui matèria autonòmica. A més a més, es pretén sol·licitar aquesta transferència quan encara no existeix ni la pregunta per a la consulta que es demana. La política catalana s’ha convertit en el joc dels disbarats. ¿I després, després del no de Madrid, què? Pot ser que es pretengui justificar un Govern amb ERC cap al febrer que doni pas a noves eleccions –abans del referèndum escocès, per descomptat–, en què es posi els catalans davant una greu disjuntiva.

Els socialistes no són nacionalistes, sinó federalistes. Per tant, el seu objectiu no és la celebració d’una consulta d’autodeterminació, sinó la reforma federal de la Constitució com més aviat millor, encara que a curt termini reconeixen que és molt difícil. L’obligació d’un partit polític és dir sempre la veritat. O almenys dir el que es pensa de veritat. Navarro va dir en públic fa poc allò que molts reconeixen en privat però no s’atreveixen a dir en veu alta: que no hi haurà consulta el 2014. Aquest diumenge, el PSC va aconseguir un aclaparador aval intern a la seva estratègia sobre el dret a decidir basant-se en el principi de la veritat: que sense acord amb la resta d’Espanya no hi haurà mai consulta. I que aconseguir això requereix molt temps en lloc d’amenaces i ultimàtums. Però més important encara, que la prioritat dels socialistes és la reforma federal i no l’autodeterminació.

Advertisements