Cal reformar la Constitució?, Silvia Hinojosa, La Vanguardia, 8.12.13

Cal reformar la Constitució?

SILVIA HINOJOSA
LA VANGUARDIA, 8.12.13

Vuit catedràtics de Dret Constitucional, Dret Administratiu i Ciència Política aposten per modificar el títol de l’organització territorial

ENOCH ALBERTI, CATEDRÀTIC DE DRET CONSTITUCIONAL, UNIVERSITAT DE BARCELONA

La Constitució està en gran part esgotada. El context del 1978 era molt diferent de l’actual i el text no s’ha adaptat en absolut. Qüestions com la integració europea i el seu impacte intern ni tan sols s’esmenten; altres, com és el cas d’algunes institucions o, sobretot, el model territorial, tenen una regulació que avui resulta profundament insatisfactòria. Caldria obrir un debat clar i franc, sense dramatismes, sobre els elements que resulten problemàtics, però la qüestió és si avui aquest debat és possible a Espanya, dominada per una cultura política en la qual falten grans dosis de respecte de la diversitat, de diàleg i de voluntat de consens.

El problema més greu de la Constitució és que ha perdut la capacitat d’integració amb què va néixer. S’ha empetitit el marc constitucional per la voluntat d’alguns sectors d’apropiar-se-la, com d’altra banda ha succeït tradicionalment en la història constitucional espanyola. De fet, hi ha hagut un procés d’expropiació en tota regla de la Constitució, que s’utilitza més amb voluntat d’excloure que d’integrar. Molts sectors s’han vist expulsats a causa de la interpretació restrictiva i excloent que s’ha imposat, la qual cosa ha reduït la base social i el suport al sistema constitucional. Caldria una adaptació completa.

Però sens dubte, el gran debat, ara i fa 35 anys, està en el model territorial. El model autonòmic com es va dissenyar està esgotat i fan falta noves solucions. Però les propostes de modificació o de substitució estan molt enfrontades, la qual cosa fa molt difícil el consens sobre les reformes i fins i tot que es produeixi un debat clar i serè sobre això.

EDUARDO VÍRGALA, CATEDRÀTIC DE DRET CONSTITUCIONAL, UNIVERSITAT DEL PAÍS BASC

La reforma és necessària des de fa anys, una altra cosa és que es vagi a fer i que el resultat sigui satisfactori. En 35 anys, només s’han fet dues modificacions, mentre que en qualsevol democràcia europea assentada la reforma constitucional es produeix amb força naturalitat; el text ha d’anar adaptant-se a les noves situacions que planteja una societat dinàmica i corregint els defectes que revela el funcionament de les institucions. I arriba un moment en què la interpretació de la Constitució no és capaç de salvar la distància entre el text i la realitat, i es fa imprescindible la reforma.

Les parts més necessitades de canvis són el tancament de l’Estat autonòmic, el reconeixement de la pertinença a la Unió Europea, una garantia més important per als drets socials i la potenciació de la participació dels ciutadans en la vida política.

L’Estat autonòmic ha hagut d’anar construint-se a partir de la pràctica política i de la jurisprudència del Tribunal Constitucional, donant lloc a un projecte sempre inacabat. Seria convenient canviar el sistema de competències per un de llista única amb les competències de l’Estat central. També caldria reformar el Senat en el sentit territorial. I per acabar amb la reforma en matèria autonòmica, crec que el problema territorial d’Espanya només pot solucionar-se si s’afegeix una sortida jurídica per a la situació que es viu a Catalunya. Si hi hagués una majoria favorable, verificada en un referèndum consultiu de l’article 92, al reconeixement del dret de secessió, la posterior reforma constitucional hauria d’establir amb claredat els requisits per exercir aquest dret.

Després hi hauria altres temes, com la supressió de la preterició de les dones en la successió a la Corona i una definició més important del paper constitucional del Rei i del Príncep.

ANTONIO MUÑOZ MACHADO, CATEDRÀTIC DE DRET ADMINISTRATIU, UNIVERSITAT COMPLUTENSE MADRID

No és necessària una reforma total, o canviar la Constitució per una altra com ha arribat a postular-se, perquè moltes regulacions del text del 1978 continuen sent raonables i útils. Però caldria esmenar-la parcialment en aspectes molt importants: retocar el règim d’algunes institucions constitucionals, variar les garanties de determinats drets socials per convertir-los en drets exigibles i, sobretot, adaptar tot el títol VIII, concernent a l’organització territorial del poder. Les previsions constitucionals en alguns dels aspectes indicats han deixat d’aplicar-se a la pràctica. La Constitució ha estat desplaçada de fet i s’ha generalitzat una manera d’entendre els seus principis i regles que no coincideix amb el text escrit.

Però la necessitat de reformar la Constitució no corre paral·lela a la possibilitat de fer-ho. Els que ocupen el poder, en els governs i l’oposició, mantenen posicions molt enfrontades. Resulta escandalosa la displicència i paralització d’alguns, tant com les improvisacions d’altres. Mentre les institucions continuen deteriorant-se, no són capaços de posar-se d’acord ni en l’abast del problema o en un mínim consens sobre les solucions.

Tot indica que les reparacions hauran de produir-se per via legislativa, la qual cosa serà insuficient.

JORDI MATAS DALMASES, CATEDRÀTIC DE CIÈNCIA POLÍTICA, UNIVERSITAT DE BARCELONA

La reforma és necessària per tres raons. La primera, per emmotllar-se als canvis socials, transcorreguts 35 anys des que es va aprovar. La segona perquè en el context polític i social del 1978, després de la dictadura, no es va poder fer un text avançat des d’un punt de vista democràtic i de garantia de valors. I la tercera, perquè molts sectors socials i polítics demanen avui una reforma i caldria satisfer aquesta demanda majoritària. La Constitució no es pot convertir en un obstacle per al progrés d’una societat.

Cal modificar tots els preceptes necessaris per garantir que els poders públics respectin de manera escrupolosa l’Estat social (sense limitar els drets socials i garantint de veritat les necessitats bàsiques de la població), l’Estat democràtic (enfortint i acatant els canals de participació ciutadana) i l’Estat de dret (fer que tots els poders públics respectin la llei, inclosa la Constitució, i també canviar el model de poder judicial). Amb independència del que passi a Catalunya, el model d’organització territorial i de descentralització del poder polític clarament ha fracassat i cal canviar-lo, i redissenyar el Senat. Pel que fa al Tribunal Constitucional, convé modificar el sistema d’elecció dels magistrats per evitar l’actual politització del màxim intèrpret de la Constitució. Finalment, convindria suprimir la figura d’un cap d’Estat hereditari i vitalici.

ROBERTO L. BLANCO, CATEDRÀTIC DE DRET CONSTITUCIONAL, UNIVERSITAT SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA

La situació actual, sobretot en l’àmbit territorial, fa molt aconsellable des de fa anys la reforma de la Constitució, que hauria de reflectir l’actual estructura de l’Estat, que jo afirmo que és federal. Tanmateix, per escometre aquest canvis faria falta coordinació i col·laboració entre administracions i entre governs. A més, una reforma d’aquest tipus tampoc no resoldria el problema que hi ha ara sobre la taula, que és la reivindicació secessionista a Catalunya; a més, per dur-la a terme seria imprescindible comptar amb els nacionalistes, amb CiU, PNB, ERC i BNG, que tampoc no l’aprovarien. Les reformes que plantegen els nacionalistes són per eliminar l’Estat tal com figura a la Constitució. I si es duu a terme una reforma del finançament s’arruïna la solidaritat territorial.

El problema és que la reforma necessària no és possible, i la que és possible no resol el problema basc i català. Estem davant una conjuntura molt complicada, val la pena posar-se en reformar la Constitució perquè el text que surti tingui menys suports que la del 1978?. No només CiU i el PNB no aprovarien la reforma possible, segurament tampoc no ho faria IU, per altres raons. Podria tirar-se endavant, seria matemàticament possible, però seria un mal negoci deixar aquestes formacions fora.

I un darrer apunt, segons la meva opinió el tema de la reivindicació secessionista no es resol amb una reforma de la Constitució. L’Estat federal no ho resoldrà tot, com pretén el PSOE; crec que un estat federal ja el tenim, similar a d’altres.

FRANCESC DE CARRERAS, CATEDRÀTIC DE DRET CONSTITUCIONAL, UNIVERSITAT AUTÒNOMA DE BARCELONA

És necessària una reforma en temes puntuals que no s’adeqüen a la realitat i que no se solucionen amb reformes legals.

Les matèries que necessiten més modificacions són en el títol VIII, però no són gaires. D’entrada, caldria canviar l’article 2, que parla del dret a l’autonomia de nacionalitats i regions, que ja ha estat satisfet a partir dels estatuts i al seu lloc caldria constitucionalitzar l’Estat federal. Respecte al repartiment de competències, les autonòmiques haurien de figurar als estatuts; la situació actual provoca una contínua aspiració a reformar estatuts. El millor seria, d’acord amb països federals com els Estats Units i Alemanya, que a la Constitució només hi hagués les competències de l’Estat, i que la resta fossin de les autonomies. En conseqüència, caldria suprimir l’article 150. A més, la Constitució hauria de desenvolupar de manera més concreta alguns principis del finançament autonòmic. També hi hauria d’haver una instància de participació de les autonomies en la voluntat estatal, ja sigui reformant el Senat o amb una conferència de presidents que actués de manera efectiva, o tots dos, amb repartiment de funcions.

També caldria reformar el sistema electoral per evitar la concentració de poder en els partits polítics, que controlen les altres institucions, vulnerant el principi de divisió de poders. I concretar alguns aspectes perquè els partits fossin internament més democràtics i oberts a la societat.

Finalment, caldria reformar tot el Consell General del Poder Judicial, o bé suprimir-lo.

ANTONIO DE CABO, CATEDRÀTIC DE DRET CONSTITUCIONAL, UNIVERSITAT COMPLUTENSE DE MADRID

La Constitució ha perdut una part considerable de la seva capacitat d’ordenar la convivència i es podrien millorar alguns aspectes. Tot allò que està previst en matèria econòmica, de drets o de divisió de poders té una escassa, per no dir nul·la, capacitat d’incidència en el comportament dels poders públics, més preocupats per satisfer els seus partits polítics, els mercats o les pressions internacionals.

Crec que tots els aspectes són millorables. Es tracta d’un text que ha resistit malament el pas del temps. S’hauria de modificar la definició de la nació, la seva estructura territorial, la direcció de l’Estat (suprimint la monarquia), el paper de l’exèrcit, el sistema de divisió de poders, el Senat, la carta de drets i les seves garanties, les condicions d’incorporació d’Espanya a la Unió Europea, el tractament de les dones i dels col·lectius en situació de vulnerabilitat, la relació amb l’Església, el sistema de partits polítics, la consideració de la naturalesa i de les generacions venidores i moltes altres coses.

Però res de tot això no em sembla, en el fons, el més important.Què s’ha d’incloure o no en una Constitució no és tant una qüestió jurídica, d’experts, com política i de ciutadans. I aquí hi ha el veritable problema. Darrere de la Constitució espanyola mai no hi ha hagut un poble: hi va ser la por, l’ànsia d’arribar a un acord, les pressions externes i internes, la necessitat d’oblidar el malson franquista, els partits, però no un poble mobilitzat.

La nostra Constitució va apostar per una democràcia de partits i va oblidar o va fer gairebé impossibles altres formes de participació popular. Avui, que una part considerable del problema rau en la crisi d’aquesta forma de democràcia, la nostra Constitució no té recursos alternatius. Per això, en el context actual, no crec que faci falta una reforma de la Constitució que, per previsió del propi text, seria en mans dels qui l’han portat a la seva actual crisi, sinó una nova constitució genuïnament democràtica.

FERRAN REQUEJO, CATEDRÀTIC DE CIÈNCIA POLÍTICA, UNIVERSITAT POMPEU FABRA

Si es reforma la Constitució hauria de ser una reforma molt profunda, una possibilitat que no veig viable en aquest moment. Caldria canviar tots els títols, però el més sensible és sens dubte el territorial. La reforma hauria d’abordar dos punts claus, en primer lloc establir que l’Estat és plurinacional. I brindar una protecció especial a les minories nacionals, fonamentalment Catalunya i el País Basc, perquè seria un fracàs fer una reforma federal uniforme.

Amb una reforma de l’Estat de les autonomies en la línia de la proposta que fa el PSOE, que no és una proposta federal, estaríem en les mateixes que ara. Cal donar una protecció a les minories permanents, les que mai no podran ser majories i que necessiten un estatus especial per acomodar-se en un sistema de la majoria. Aquestes minories nacionals haurien de tenir dret a veto en el Senat, i també haurien de disposar d’algun tipus de clàusules d’exempció -l’opting-in i opting-out que ha regulat per exemple el Canadà, és a dir, la possibilitat d’acollir-se o no a les polítiques estatals a decisió pròpia- o competències en política europea i internacional i de dret a decidir. Si no es fa això, qualsevol reforma de la Constitució que es dugui a terme no serà una bona reforma.

Advertisements