Por de fer el ridícul, Llàtzer Moix, La Vanguardia, 8.12.13

Por de fer el ridícul

LLÀTZER MOIX
LA VANGUARDIA, 8.12.13

Josep Tarradellas va deixar dues frases per a la història. La primera va ser “Ciutadans de Catalunya, ja sóc aquí”, pronunciada quan va tornar de l’exili. La segona va ser “En política és pot fer tot, menys el ridícul”, dita quan anava i venia de Madrid negociant el restabliment de la Generalitat. Amb aquesta última sentència, Tarradellas va expressar el seu afany de preservar la dignitat de la institució (i la seva pròpia, ja que un fracàs hauria triturat la seva figura i el seu posat gaullista). Tarradellas era partidari del pacte, potser perquè sabia que el sublim és a prop del ridícul, i que ridícul ve de ridere -riure, en llatí-. De manera que la seva frase ens deia dues coses: en política cal negociar sempre, però evitant errors que facin d’un, i del que representa, una cosa risible.

Ara el fantasma del ridícul torna a la nostra escena política. Alguns polítics fan anar el concepte amb malícia, perquè saben que erosiona. Per exemple, el socialista Pere Navarro, que ha acusat Mas i Junqueras de fer el ridícul. Altres, com Francesc Homs, conseller de Presidència, el fan anar com a advertència: dimarts va dir, amb el seu deix refistolat, que si no acordem la pregunta de la consulta “haurem fet un ridícul meteòric”.

El primer que em va cridar l’atenció d’aquesta frase va ser l’adjectiu, perquè solem dir meteòrics als fenòmens habituals en l’atmosfera. Estava doncs associant el ridícul a la nostra normalitat? Perquè no crec que fes servir meteòric com a sinònim de veloç, vista la lentitud de l’anomenat procés. Ni que el relacionés amb el meteorisme (retenció de gasos a l’intestí). En fi, potser va ser un mer error: potser va voler dir còsmic (o sigui, inabastable, com el ridícul que no voldrien fer ni Mas ni ell) i li va sortir meteòric… Després, el que em va suggerir la frase d’Homs és que realment hi ha por de fer el ridícul en el Govern. I es comprèn. Perquè el Govern central no ajuda gens. I perquè, sigui quin sigui el seu final, el procés ja ha tingut efectes negatius. Per exemple, eixamplar l’escletxa afectiva entre espanyols i catalans. I no diguem la divisió entre catalans, en termes ideològics però també generacionals, territorials (Catalunya urbana davant la rural) i de poder (institucions representatives davant formacions assembleàries). Rematar aquesta trencadissa amb una frustració col·lectiva seria un ridícul molt gros. Les grans muntanyes semblen de vegades ratolins ridículs, ens va alertar Horaci.

El resultat del procés és encara incert. Però hi ha signes que anuncien el ridícul. Tarradellas ens tractava de ciutadans (persones responsables, amb drets i deures) abans que de catalans. Ara ens venen somnis i il·lusió, com si no penséssim gaire. A Escòcia, on també hi ha via sobiranista, Alex Salmond ha donat als seus ciutadans un informe de 670 pàgines sobre el futur nacional. Podríem tenir una cosa semblant -o millor- aquí? O hem de fiar el vot a la il·lusió?

Advertisements