Enyorat Solé Tura, José Antonio Sorolla, El Periódico de Catalunya, 24.02.14

En aquests temps de demagògies i impostures, cada vegada s’enyora més Jordi Solé Tura, de la mort del qual es van complir quatre anys el 4 de desembre. Pare de la Constitució, dirigent de l’esquerra (PSUC i PSC), va compatibilitzar la seva intensa vida política amb una presència constant als mitjans a través de lluminosos articles en aquest i en altres diaris que entregava sempre amb una envejable pulcritud.

Exemple de la seva lucidesa és aquest paràgraf del seu llibre Autonomies, Federalisme i Autodeterminació (Editorial Laia): «Crear un Estat independent a partir de l’Espanya actual –i possiblement de la França actual– significaria obrir un contenciós polític i social terriblement dur i difícil, que afectaria tots els sectors de la societat i totes les institucions. Fins i tot suposant –cosa que no està definida– que el dret d’autodeterminació s’entengués com una consulta electoral al territori que aspirés a la independència, no hi ha cap dubte que només es podria arribar a aquesta consulta electoral bé a través d’un procés insurreccional, bé a través d’una duríssima batalla política, plena d’elements i de factors insurreccionals, amb un eix que seria exclusivament la concessió o no de la independència».

Solé Tura pronosticava que un conflicte així incidiria en totes les classes socials de Catalunya i d’Espanya i escindiria profundament la societat. I pensava que el desenllaç, triomfés o no la independència, seria la destrucció del sistema democràtic de 1978. En el mateix text, es preguntava sobre l’esquerra: «¿No significaria tot això la destrucció de tot un patrimoni polític de l’esquerra i deixar la iniciativa política en mans dels sectors més reaccionaris? ¿No significaria també la ruptura interna de tots els partits, sindicats i organitzacions del conjunt de l’esquerra?». Ho va escriure fa 27 anys i sembla que va ser ahir.

Advertisements