¿Anem a la llista única?, Joan Tapia, El Periódico de Catalunya, 2.10.14

¿Anem a la llista única?

JOAN TAPIA
EL PERIÓDICO DE CATALUNYA, 2.10.14

Artur Mas segueix fent d’ Artur Mas. Dilluns va fer que el Govern acatés la suspensió del Tribunal Constitucional (TC). Correcte. I ahir va dir: «No rectificaré en la voluntat que el poble català pugui votar». La realitat és que el poble català ja vota des del 1977 (en eleccions generals) i el 1980 (en catalanes). És clar, es refereix a la consulta que ha convocat, però no s’ha de ser una àguila per col·legir que, per molts motius –uns més legítims que d’altres–, el TC no l’autoritzarà. I té una raó inapel·lable: no se li pot dir al TC que és «una consulta no referendària» –gairebé una innòcua enquesta d’opinió– i, al mateix temps, proclamar per terra, mar i aire que el que es vota és la independència «encara que sense valor jurídic». Fins i tot Perry Mason fracassaria com a defensor de la Generalitat.

¿Què farà, doncs, Mas quan el TC no aixequi la suspensió o decideixi contra la consulta? Si vol complir a curt termini el que va dir ahir, estarà obligat a anticipar una altra vegada les eleccions. ¿Plebiscitàries? Això no depèn d’ell, sinó d’ERC, que no és segur que accepti la llista única, que no serà única perquè Joan Herrera no hi serà i, segurament, Duran Lleida tampoc. ¿Les CUP? Seria pintoresc que, cinc anys després, el candidat business friendly que prometia liquidar el caos del tripartit (culpa d’ERC, que –deien– no era fiable i va trair Catalunya a l’aliar-se amb el PSOE) acabés sent el president que dissolgui dues legislatures seguides a la meitat (¡pobra estabilitat!). I que, a més a més, encapçalés una llista que –després d’implorar l’ajuda d’ERC– fos paritària i amb un programa de ruptura basat en la famosa DUI (declaració unilateral d’independència) que, diuen, seria la condició sine qua non d’ Oriol Junqueras.

És un panorama que provoca calfreds en més d’un diputat i conseller de CiU i que fa arquejar les celles als bancs catalans (amb més del 60% del seu negoci a Espanya) i en una majoria creixent del món econòmic. No en tot, perquè hi ha distingits empresaris independentistes, fins i tot després del sospir de satisfacció amb què els governs europeus (de dretes, esquerres i migpensionistes) van acollir el resultat escocès.

¿I si falla la llista única? Mas té poques sortides excepte un triple salt mortal. ¿El podria substituir un altre diputat de CiU per esgotar la legislatura? Complicat. Però siguem generosos: hi ha llista única i fins i tot treu majoria absoluta. Res segur, però probable. ¿Quina coherència tindria el Govern resultant? ¿Qui gestionaria les coses de menjar? Perquè en la transició, encara que fos molt curta, l’Executiu hauria de prendre –declaracions a part– algunes decisions.

Però en una llista única paritària ningú mana. ¿Decidiria l’assemblea de diputats o Mas i Junqueras haurien de negociar cada nit? ¿El sacrificat Mas-Collell es veuria amb força per, a part de discutir amb Montoro els fons del FLA (una tasca esgotadora), lidiar amb un Govern en què el president no tindria poder d’arbitratge en els assumptes més delicats?

És un disbarat majúscul, però és, potser, el camí elegit per Mas. Tret que en l’últim moment i de penal sorgeixi alguna matèria grisa aquí (Mas va dir ahir que sortir de la legalitat no li ha donat bons resultats a Catalunya) i a Madrid. Encara que veient que l’Estat invertirà el 2015 a Catalunya el percentatge del total més baix dels últims 17 anys, m’inclino a pensar que la capacitat de pacte i el seny han desaparegut a les dues ribes de l’Ebre.

La meva cotització professional es veuria afectada, però em quedaria relaxat si aquesta Geometria variable resultés equivocada de cap a peus, però…

Advertisements