Vots i realitats, Francesc Granell, La Vanguardia, 22.08.15

Vots i realitats

FRANCESC GRANELL
LA VANGUARDIA, 22.08.15

Alexis Tsipras va creure que després d’haver obtingut la legitimitat que li donaven els vots que va obtenir Syriza en les eleccions gregues del passat 25 de gener podria saltar-se la legalitat europea. La realitat ha estat molt diferent i Tsipras ha hagut de sotmetre’s als dictats d’Europa per poder accedir a un tercer rescat financer. Això ha servit per confirmar que a Europa i en les finances internacionals hi ha unes regles que han de ser respectades per més que alguns invoquin que la legitimitat que pugui conferir el nombre dels vots obtinguts en una elecció ha de tenir més pes que la legalitat existent.

Veient l’exemple de Grècia em crida l’atenció que dos dels candidats de capçalera de la llista de Junts pel Sí, Romeva i Junqueras -que han estat europarlamentaris en passades legislatures i que coneixen bé Europa com he constatat en les meves xerrades amb ells-, diguin reiteradament que Catalunya continuaria sent membre de la Unió Europea encara que s’independitzés de la resta d’Espanya si el 27-S hi ha majoria a favor de la independència. És cert que aquesta circumstància no està prevista als tractats europeus, però no crec que Europa estigui disposada a afrontar una batalla de ­modificació de tractats per fer viable la integració d’una Catalunya que només representa l’1,5% del mercat europeu, per més que sigui aportadora neta al pressupost europeu i per més que allotgi moltes empreses europees.

Entenc que els senyors Romeva i Junqueras vegin les eleccions del 27 de setembre amb un gran optimisme respecte a obtenir una majoria -en vots o escons- al Parlament de Catalunya -tenint en compte la mobilització ciutadana que les entitats independentistes preparen per a la Diada del proper 11 de setembre, tenint en compte la poca flexibilitat que s’aprecia a la Moncloa i tenint en compte l’escassa capacitat de mobilització que fins ara mostren les entitats antiindependentistes.

Però al mateix temps que entenc això i que dono per descomptat que la llista sobiranista de Junts pel Sí obtindrà molts vots, no crec que s’aconsegueixin els dos terços que d’acord amb els articles 222 i 223 de l’Estatut de Catalunya en vigor són necessaris per reformar el mateix Estatut, i que ho haurien de ser més per a una cosa tan transcendental com és la proclamació de la “República Catalana independent” a què aspiren els partits partidaris de la independència.

No podem parlar només de vots, sinó també de ­realitats, i la realitat és que per reformar les normes ­europees vigents per donar cabuda a Catalunya com a Estat independent caldria canviar els tractats europeus i això no sembla previsible tenint en compte que tant els socialistes com els populars són majoria no només al Congrés dels Diputats sinó també al Parlament ­Europeu.

Pensar a buscar aliances internacionals contra Madrid per saltar-se la legalitat vigent europea i arribar a la independència catalana és pura utopia.

Anuncis