Malgrat tot, la tardor, Remei Margarit, La Vanguardia, 3.10.15

Després de les eleccions autonòmiques, pocs comentaris: 1) Bé pel personal que ha anat a votar massivament. 2) L’intent de moure la gent cap a una sola idea, l’independentisme, serveix només per moure-la emocionalment, però, pel que sembla pels resultats, serà difícil de governar. 3) La investidura del president es presenta, si més no, conflictiva. 4) Els programes dels dos partits de la coalició de Junts pel Sí, CDC i ERC, són notòriament diferents, qui manarà a qui?, perquè un dels dos partits haurà de fagocitar l’altre, com si no? 5) Hospitals, escoles, serveis socials, immigració i tots aquests temes urgents que sembla que han restat al calaix en tota aquesta cam­panya, qui se n’ocuparà, com i quan? 6) Les eleccions generals del 20 de desembre no donen marge per pactar res amb ningú del Govern central, o sigui que, de moment, la governabilitat queda aturada un cop més. 7) El resultat de les eleccions generals condicionarà la governabilitat de Cata­lunya amb pactes amb la dreta o amb l’esquerra.

I malgrat tot això, que és important (qui ho negaria?), ha arribat la tardor, amb la ­seva llum suau, els dies quiets i alguna flassada al llit. Alguna merla torna a la meva terrasseta a buscar menjar a la terra dels testos i els arbres canvien el color de les fulles, aquests colors que semblen raigs de llum enmig del verd. Les criatures, a la sortida de l’escola, a la placeta vora casa, criden com un estol d’ocells, i aquesta remor que entra pel balcó, encara una mica obert, acompanya les meves estones de calma. Això si fa bo, perquè si plou, el que m’acompanya és el ritme de la pluja. Potser és a la tardor que una s’adona del que és ­realment important a la vida, sentir la remor de les criatures quan juguen i la melodia de l’aigua amb què les discretes pluges donen vida a la terra. El fred encara no és aquí, però de bon matí i al vespre no fa nosa un jersei i això també canvia una mica el paisatge humà, perquè els tons cridaners de l’estiu ja no s’escauen i potser és imaginació meva, però la gent modula més la veu. Potser la tardor comporta un cert silenci i això és present en cada hora del dia.

 

Advertisements